Avui, 17 de març

Dies d’impaciència, de molta impaciència

Néixer…
I encara que no sé com acabarà, guardaré tots els records
i somiaré fins al final,
recorda’t d’aquest boig
perquè ell mai t’oblidarà.
Néixer…

Els moments acaben sent records
Sense deixar de somiar
Sense voler oblidar

Molta impaciència, però infinites ganes de tornar a viure moments que també són records, records inborrables, inolvidables

~ per ocervera a 17 març 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.